Fàbrica Tecla Sala e Hijos, S.A.

Vista parcial dels anys setanta de la nau principal de la fàbrica Tecla Sala. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 32. L’edifici principal és una construcció industrial amb murs de maó vist d’estil manxesterià, projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892 per a la fàbrica tèxtil d'Andreu Basté. Està format per tres grans naus de molta llargària, i la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i 'estructura de l'encavallada de ferro. La façana està dividida en tres pisos i compta amb gran quantitat de finestres per poder aprofitar la llum natural. Es conserva una imponent xemeneia, situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Hi ha també un edifici aïllat, una caseta d'estil modernista, anomenada com la caseta del director, que apareix a l'esquerra de la fotografia. Es tracta d'una casa a quatre vents de reduïdes dimensions situada al davant de la façana principal de l'antiga fàbrica Tecla Sala. No es coneix amb certesa ni l'any de la seva construcció ni quin era el seu ús original, però és probable que fos, en efecte, la casa del director. Construïda a començament del segle XX, és possible -tot i que no està acreditat- que fos projectada pel mateix arquitecte a qui la família Basté va encarregar la construcció de la fàbrica, Claudi Duran i Ventosa. La seva innegable empremta modernista s'expressa en l'original coronament esglaonat del cos més alt, la decoració en estuc al voltant de les obertures i els respiralls i els esgrafiats florals a la façana. L'any 1821 es va començar l'aprofitament dels canals i els torrents de L'Hospitalet com a font energètica. El 1856 es va instal•lar al Torrent Gornal, aprofitant el salt del Canal de la Infanta, el molí paperer d'Antoni Ferrer, de Capellades. L'any 1872, la família Basté adquirí aquest molí i també el solar del costat, per construir-hi una fàbrica dedicada a filats i teixits. Quan el 1899 es va construir i va començar a funcionar la filatura, es va respectar l'antiga edificació paperera a la que va afegir un edifici d’habitatges per a els obrers encarregats de la fàbrica. L'any 1913 la senyora Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973), propietària juntament amb el seu marit, Joan Sala, d'una important empresa tèxtil a Roda de Ter, compra la fàbrica a Santiago i Alfred Basté i Ferrer, modernitza les instal·lacions i electrifica tot el procés productiu. L’empresa va prosperar fins a convertir-se en un dels centres fabrils més importants en l’elaboració de filatures. Al cens obrer de 1922 hi constaven 322 treballadors, el 84% dels quals eren dones, i durant la dècada dels anys trenta la fàbrica assolí gairebé els 700 assalariats. L’any 1937, les col•lectivitzacions la van convertir en Casa de Maternitat, fins que el 1939 va ser retornada als seus propietaris. L’empresària, que va quedar vídua de el 1926 de Joan Riera Sala, el seu cosí, i amb cinc fills, es va convertir en pionera del model de gestió femenina de les grans fàbriques tèxtils de l'època, allunyat del model prepotent masculí en la seva relació amb els obrers, quan en aquesta important fàbrica de l’Hospitalet hi va obrir un economat, una escola bressol, una infermeria i una biblioteca on els treballadors podien aprendre a llegir i a escriure i rebien un bon sou i bonificacions diverses per casaments o malaties. L’Ajuntament de l’Hospitalet va reconéixer la labor de Tecla Sala nomenant-la filla predilecta de la ciutat l’any 1952, i dedicant-li el carrer on ella mateixa va fer construir el 1954, mitjançant un donatiu de 500.000 pessetes, un centre educatiu, que també porta el seu nom Tecla Sala va morir el 1973 i el 1975 el seu fill, l’empresari i mecenes Pau Riera Sala, cofundador d'Omnium Cultural, entitat que va presidir de 1968 a 1978, va vendre la firma al Grup Castell de Jaume Castell Lastortras. L'any 1988, l'Ajuntament de l'Hospitalet va comprar l'edifici i el va rehabilitar com a centre cultural. Durant un temps s'hi van anar realitzant exposicions diverses en lea seva nau principal i en altres dependències van tenir la seu durant un temps diverses companyies teatrals, com el Grup d'Acció Teatral i La Fura dels Baus. El projecte de rehabilitació definitiu de l’edifici principal, redactat pels arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón (posteriorment Albert i David Viaplana), s’executà entre el 1997 i el 2002. El volum s’adequà per instal·lar-hi la Biblioteca Central de la ciutat i un centre d’exposicions. Actualment, el Centre Cultural Metropolità Tecla Sala és un equipament cultural emblemàtic de la ciutat, que acull el Centre d’Art, la Biblioteca Central, la Fundació Arranz-Bravo, el TPK – Art i Pensament Contemporani, i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet (CEL'H).

Can Casas, "l'Ateneïllo"

Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.

Plaça de la Constitució.

Aquesta placeta va tenir un gran protagonisme durant l'Hospitalet del s. XIX, doncs va ser l'única plaça pública per fer mercat de l'antiga vila agrària fins que, amb la revolució de setembre de 1868, el nou Ajuntament no va fer enderrocar el mur de l'Hort de la Rectoria per tal de crear la que llavors va ser batejada com a Plaça de la Llibertat, avui Plaça del Mossèn Homar. La font de ferro d'aquesta placeta va estar situada amb anterioritat al bell mig del recinte de l'antic Mercat del Centre quan aquest no estava cobert encara. Es veu la font al lateral esquerra de la imatge, la primera pública que va ser instal·lada a l'Hospitalet el s. XIX. En el pis principal de l'edifici que fa cantonada, on en els baixos hi havia agut la vaqueria Suiza, s'hi va instal·lar des de la seva creació al 1983, i fins que no es va traslladar al primer pis de l'edifici del davant del carrer Major, núm. 54, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Cartell de Carles Fontserè de la 1ª Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans

Cartell de la "Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans que es realitzà al Cine Oliveras (c. Baró de Maldà, 6) del 13 al 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet. A la part superior hi ha el títol i un dibuix del destacat cartellista Carles Fontseré: una petita casa amb uns arbres al voltant, envoltada de grans blocs de pisos de color gris: l'ermita de Bellvitge envoltada de blocs, símbol de la gran transformació de la ciutat de l'Hospitalet. Al marge esquerra i a la part inferior hi ha varies tires cinta de película amb els característics forats als marges, i la informació sobre les dates, el lloc i l'organitzador a l'interior. Aquesta Primera Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, que va tenir lloc el 13, 14 i 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club l'Hospitalet, entitat que va ser creada nomès tres anys abans. La Mostra va estar dividida en tres apartats: Concurs, Mostra d'Exhibició i Actes. En l'apartat de Concurs van participar uns quaranta films, dividits en quatre sessions de projecció. Entre aquests films es va escollir pel Jurat els tres premiats, i pel CINE CLUB L'HOSPITALET, el film més innovador. La Mostra d'exhibició va estar formada per tres seccions: en la primera, es van projectar films referents al tema de Palestina, entre els que hi havia material inèdit a l'Estat Espanyol; en la segona part, amb el Mediterrani com a marc d'identificació cultural, amb pel·lícules de Grècia, França i Itàlia; i, finalment, el darrer dia, es va dedicar a exhibir curts premiats en altres Festival de l'Estat. En el capítol d'Actes, van tenir lloc dues taules rodones sobre "Palestina i el cinema" i sobre el "Mediterrani, senya d'identitat cultural", amb la presència d'importants figures d'ambdós temes. Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic. El 1988 el Cine Club L'Hospitalet va ser guardonat per la Generalitat com a Millor Cine Club de Catalunya.

Plaça de la Constitució

Aquesta placeta va tenir un gran protagonisme durant l'Hospitalet del s. XIX, doncs va ser l'única plaça pública per fer mercat de l'antiga vila agrària fins que, amb la revolució de setembre de 1868, el nou Ajuntament no va fer enderrocar el mur de l'Hort de la Rectoria per tal de crear la que llavors va ser batejada com a Plaça de la Llibertat, avui Plaça del Mossèn Homar. Es veu la font al lateral esquerra de la imatge, la primera pública que va ser instal·lada a l'Hospitalet el s. XIX. En el pis principal de l'edifici que fa cantonada s'hi va instal·lar des de la seva creació al 1983, i fins que no es va traslladar al primer pis de l'edifici del davant del carrer Major, núm. 54, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Vista frontal de la plaça des del carrer Major.

Quaderns d'Estudi 31

Taula de participants en la presentació del Quadern d'Estudi 31 produït pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'acte te lloc a la sala d'actes de la Biblioteca Tecla Sala. Es tracta d’un recull de 5 articles que publiquen sobre l’Hospitalet i que els diferents ponents varen anar relatant. Els temes: Els rellotges solars a l’Hospitalet; L’Emigració murciana a Collblanc-La Torrassa l’any 1924: la gènesi d’un barri; Llibreries de l’Hospitalet als anys 70; Història de l’empresa INDO a l’Hospitalet (1943-2007); Records d’una vida de professora d’institut a l’Hospitalet, Eugenia Vázquez.